Pel bé de la cultura, cal simplificar els tràmits a l’administració
La situació actual no és gens fàcil pel gestor cultural que treballa a les institucions públiques. En els darrers anys l’administració s’ha normativitzat massa i els tràmits que han de complir els treballadors del sector públic són cada vegada més llargs i feixucs, la llei de contractes de l’administració pública i el zel que s’està emprant a l’hora d’aplicar-la en són els principals motius. A més a més, el sector cultural té unes especificitats que fan que quan algunes circumstàncies es contrasten amb determinats tràmits proposats pels serveis jurídics, es donin situacions dignes d’un relat de Kafka. En podria donar molts exemples, però seria llarg d’explicar.
Artistes, empreses i associacions també ho pateixen
Seria injust dir que només els gestors culturals pateixen aquests entrebancs. Els artistes, empreses, associacions i plataformes culturals també veuen com facturar una feina a determinades institucions és més feixuc que no era, que demanar la cessió d’un espai no és tan ràpid com voldrien o que fer ús de l’espai públic per una actuació requereix massa prerrogatives a complir. El canvi cap a una administració digital, i les dificultats tècniques, d’aprenentatges i coneixement que van apareixent no ajuden a ningú, i al contrari del que seria desitjable, alenteixen i dones més feina als contractats. Tot això no ha fet res més que encotillar més les programacions i desafavorir el risc a l’hora d’engegar nous projectes culturals. Paradoxal que passi en el món màgic de la vida en un clic.
La pinça contra els gestors culturals
En definitiva, l’administració és cada vegada més feixuga, els tràmits més lents i la imatge d’aquesta cap als ciutadans i els artistes més negativa. El gestor cultural li toca viure enmig de la dicotomia de ser vist pel polític i el cos funcionarial jurídic com algú proper a la bohèmia i reticent a les obligacions administratives, mentre que els artistes, empresaris culturals, associacions i activistes els veuen com un buròcrata que només és allà per dificultar-los la feina.
Cal urgentment solucionar aquesta pinça i ajudar a fer que els treballadors culturals de les administracions es dediquin a les seves funcions bàsiques, conservar i difondre el patrimoni, promoure els hàbits culturals, programar actes, ajudar als artistes a tirar endavant i a difondre els seus projectes i a intermediar per posar en contacte els diferents públics i el món artístic i cultural… Urgeix canviar les coses, urgeix tornar a la racionalitat, urgeix posar el bé comú de la cultura com a prioritat absoluta.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
