El dia de la marmota, una altra vegada!
La consellera de cultura va parlar en seu parlamentària dels pocs recursos públics que el pressupost del govern ha destinat a entitats, empreses, plataformes i institucions culturals del país. El pressupost de la Generalitat del 2020 dedicava un 1,1% del total a les arts i la cultura, una xifra molt allunyada de l’eterna reivindicació del 2%. En aquella mateixa comissió va anunciar que es produiria un augment del 28% en la partida del seu departament, aquesta se situaria ara a 1,3% del total, en números absoluts estarem parlant de 82 milions, un augment minso, i més si tenim en compte que es parla dels pressupostos més expansius dels darrers anys. També va parlar de l’objectiu d’arribar a un 2% del total al final de la legislatura. Una vegada més no sabem si els propòsits es compliran.
Photo by Adrien Olichon on Unsplash
El quart pilar de l’estat del benestar?
Si realment ens creiem que juntament amb l’educació, la sanitat i els serveis socials, la cultura és el quart pilar que sosté l’edifici de l’estat del benestar, no es pot permetre que el Govern dediqui 30 € per habitant a la cultura. La consellera va anunciar que a banda de la meta d’arribar al 2% del total de pressupost de la Generalitat es volia que la despesa total per habitant a l’any sigui de 200 €, sumant el conjunt de les aportacions de totes les administracions, aquí hi hem de sumar els ajuntaments, els quals hi dediquen un 7% del seu pressupost, l’estat i les diferents diputacions. Una xifra plausible, si s’hi posa un cert interès. El cert, però, és que ara com ara estem lluny dels estàndard europeus, Portugal destina uns 158 euros i França 476 euros per habitant a la cultura. Hi ha camp per córrer.
El mite de Sísif o el dia de la marmota
Els que ens dediquem al sector cultural tenim la sensació de ser els personatges protagonistes d’un relat que reescriu el mite de Sísif i estem condemnats a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons, o potser som com Bill Murray, un personatge atrapat al dia de la marmota, però el cert és que cada any ens veiem reclamant un pressupost digne per un sector que pateix un infrafinançament crònic que tothom reconeix, però de moment ningú el resol.
De moment es negocien pressupostos i es parla més d’aeroports, cinturons viaris i casinos que no pas de les dificultats d’artistes, programadors, directors i públic per fer front un any inflacionari que es preveu molt dur per al sector. Molt em temo que els 82 milions d’euros d’augment que es produiran, en cas que no es prorroguin els pressupostos no seran suficients, si tenim en compte que l’alça dels preus penalitzarà, i de quina manera a tots els equipaments culturals. L’any vinent haurem d’escriure un altre article com aquest reclamant, de nou, que es posi la cultura al lloc que li correspon, el podrem titular, “Avui és el dia de la marmota, una altra vegada!.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
