La digitalització als Museus

Un pas inajornable

Tot i que ja fa anys que es realitzen projectes de digitalització en l’àmbit museístic i que la pandèmia va posar de manifest que aquests aspecte havia de ser una prioritat, encara queda molt camí per recorre en aquest camp. Els  Museus ens agradi o no ens agradi hauran de virar cap a un paradigma digital i per això fa falta destinar recursos a aquest efecte i sobretot millorar les capacitats digitals dels seus treballadors a través d’una formació específica.

A banda d’això, és important incorporar als equips, treballadors qualificats en aquest àmbit i permetre que aquests ajudin a les institucions museístiques a crear una nova estratègia digital holística que sigui present a tots els departaments i, per tant, cal que tothom que treballi al museu estigui decentment format en aquestes capacitats. Tot això, com sempre, requereix d’uns pressupostos i d’una acció governativa que cregui amb la importància d’aquest pas, un pas que crea reticències, però que, tanmateix, té moltes possibilitats que podrien ajudar a fer que els museus siguin institucions més accessibles i inclusives. 

Avantatges de la digitalització

La digitalització permet posar a l’abast de la ciutadania els catàlegs de peces de les diferents col·leccions, crear bancs d’imatges en línia, dissenyar itineraris virtuals per les exposicions permanents, donar a conèixer peces, espais i coneixements a través de les xarxes socials i amb un nou impuls es podria optar també per les exposicions i els catàlegs virtuals, per les propostes immersives, per la retransmissió de conferències i inauguracions en directe, per dissenyar una narració digital multi plataforma que ajudi a entendre les diferents col·leccions, per crear gamificacions que atreguin el públic jove i familiar, per oferir explicacions detalles de peces mitjançant la tecnologia 3D, per crear continguts audiovisuals que mostrin a la ciutadania tasques internes del museu com les catalogacions, restauracions de peces i muntatges expositius i també per mostrar a través de petites peces audiovisuals altres aspectes que ajudin a conèixer la funció primigènia de les nostres institucions i que mostrin la importància de la conservació i difusió del patrimoni.

Mil i una possibilitats que permetrien als museus sortir del seu espai físic i arribar a la major part de la ciutadania que no els visita presencialment. Si aquests continguts es treballen amb la llengua comuna dels europeus, la traducció, i s’ofereixen en diversos idiomes, l’abast de les nostres col·leccions es podria multiplicar.

Una aposta ferma per un nou model

Per tot això cal una aposta clara des de les institucions, una oferta formativa pels tècnics, directives clares i un pla estratègic per portar els museus a aquest nou paradigma. Seran necessaris també consensos entre la comunitat museística de la importància d’aquest pas i un manual de bones pràctiques per evitar la banalització.

Tot això no és senzill i encara menys ho és per museus mal finançats, mancats de personal i que no poden desatendre les funcions de col·lecció, conservació, catalogació, investigació, interpretació i difusió del patrimoni que ja els pertoquen. Per tant, la feina és molt gran, però és necessari utilitzar les possibilitats que el nou paradigma digital ens ofereix per tal de fer dels Museus espais més accessibles i a l’abast de molts altres públics.