Photo by Tyler Callahan on Unsplash
Definir què és la gestió cultural resulta tan complex com definir què és la cultura. Josep Maria Castellet ja parlava d’aquesta complicació terminològica al seu llibre Per un debat sobre la cultura a Catalunya, a les primeres pàgines, tot citant a l’etnòleg George Balandier, escrivia que hi ha més de “dues-centes cinquanta definicions serioses i competents sobre el tema”- Sense entrar al detall, i amb un punt d’inconsciència, m’atreviré a qualificar la cultura com un sistema de significats que ens permeten organitzar els nostres coneixements, valors i símbols i que ens ajuden a interpretar-nos i organitzar-nos com a individus i col·lectius.
La cultura té múltiples dimensions: la social, la col·lectiva, la cognitiva i la intel·lectual o artística i és en aquesta última dimensió on treballem, majoritàriament, des de la gestió cultural. És per aquest motiu pel qual jo he estat sempre més partidari de la utilització de l’accepció anglosaxona del terme, en aquests països es parla d’«Arts Management» o «Arts Administration», termes que ben segur són més precisos que el que emprem aquí. Tot i això, els conceptes «Management» i «Administration», així com el de «gestió», em semblen poc aclaridors de la nostra feina. És cert que ens dediquem a administrar a recursos d’una organització, infraestructura o esdeveniment, però això és més aviat un mitjà per poder desenvolupar la nostra principal tasca, la de mediadors entre els artistes, les seves propostes i el públic. Es tracta de posar-los en contacte perquè dialoguin i ens ajudin a enfortir i a adaptar el sistema de significats que abans hem establert que és la cultura en el sentit més ampli.
Gestió pública i privada
També és cert que, massa vegades, s’ha associat la gestió cultural a aquella que es fa des del sector públic, obviant que des de les empreses culturals també es realitza la mediació que abans parlàvem i que és definitòria del nostre ofici. Es tracta de promoure, dissenyar, incentivar i dur a terme projectes, serveis i béns culturals i posar-los a disposició del públic i fer-ho des de qualsevol àmbit. És evident que el públic i el privat tenen, a priori, objectius diferents, aquest darrer sector ha de fer prevaler la rendibilitat econòmica i des del sector públic la qualitat i l’accessibilitat han de ser els seus eixos d’acció, però això no vol dir que siguin dos compartiments estancs, s’ha de buscar qualitat i accessibilitat des del privat, determinat públic ho reclama i és necessari, i la rendibilitat des del públic, per tal d’utilitzar correctament els recursos de tots.
Funcions comunes
La premissa que ha de ser comuna en la mediació artística, gestió cultural o com sigui que la volem definir, ha de saber fer arribar el bé, producte o servei al màxim de gent, i a través de les diferents propostes artístiques, permetre al públic gaudir, però també explicar-nos a nosaltres mateixos i cercar nous significats que ens ajudin a entendre el que estem vivint i pensar-ho tot amb esperit crític. I aquí arriba la darrera funció clau de la nostra professió, ser aquells que reclamen que la cultura ocupi un lloc central en el debat i les polítiques del nostre temps i un lloc estratègic per la recerca de solucions als problemes que vivim i vindran, que no són ni seran pocs. Aquesta és una feina difícil i que, per sort, espero no l’haurem de fer nosaltres sols.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
