El dret a la participació cultural

La pandèmia ha afectat d’una manera molt dura en la participació dels ciutadans a la vida cultural, això suposa una gran afectació als drets de participació. «Tota persona té dret a participar lliurament de la vida cultural de la comunitat» es diu a la Declaració de drets humans de les Nacions Unides de l’any 1948. També ho corroboraven i ho ampliaven l’Agenda 21 de la Cultura del 2004 i la Declaració de Friburg presentada per l’Observatori de la Diversitat i els Drets Cultural i la UNESCO. Aquest debat per tant no és nou i és certament preocupant.

Abans de la pandèmia ja es percebia a través de les dades i del reconeixement sobre el terreny en les activitats, com un cert sector de la població no participava de la vida cultural. El públic potencial de la cultura s’anava reduint i el públic participant es percebia (i es percep) com un segment reduït amb unes condicions socioeconòmiques més favorables i segurament més militant i participatiu. Això explica com les des de consum i participació sempre es presentaven (es presenten i presentaran) com a bones tot i que sabem que un ampli espectre de la nostra ciutadania no participa de l’activitat dels nostres centres, entitats i empreses.

Imatge de Robert Pastryk en Pixabay

La crisi de la Covid-19 han eixamplat el problema i ha impactat encara més al dret a la participació de les persones amb menys recursos. Hi ha situacions de tots tipus i condicionants igualment diversos: d’edat, socioeconòmics, de gènere, socials, racials i econòmics. Això està molt vinculat amb les desigualtats amb un àmbit ampli, però també és cert que alguns condicionats depenen directament de la cultura i cal que el sector els abordi ràpidament.

Solucions urgents

El sector cultural ha intentat aportar algunes solucions com el manifest «Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional» una proposta que els impulsors van definir com la millor política cultural possible, ja que així es redistribuïa la riquesa, es garantia la cobertura de les necessitats bàsiques a moltes persones i per tant donava temps i condicions per la participació en les activitats i en la creació artística. Aquesta demanda interessant no depèn directament del sector com sí que ho fa la recuperació de l’espai físic presencial com un espai d’interacció social. Cal fomentar que el ciutadà participi de les propostes, dels equipaments i de les manifestacions de cultura popular com espais de diàleg entre persones de diferents condicions. En aquest sentit és preocupant la no celebració de festes majors i activitats populars un focus transcendent de cohesió dels pobles i de les ciutats.

Per tant, és més necessari que mai trencar les barreres, temors i perjudicis que impedeixen la participació. Això només es farà treballant de manera coordinada amb altres sectors com l’educatiu, el sanitari, els serveis socials, el teixit associatiu i encara que sembli tabú amb les institucions esportives. Calen polítiques comunicatives, de preus i de programació equitatives i totes elles destinades a afavorir la participació d’aquelles persones que no se senten cridades a participar de la vida cultural. No és una feina fàcil, però de moment ja s’ha fet el primer pas i potser el més important: reconèixer que hi ha un problema en els drets de participació i debatre sobre quines solucions es poden aportar des de la política i la gestió cultural.

 

Jordi Dorca

Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.

@jdorcacosta