Els discos catàrtics d’Intana i Mariona Aupí

Tota creació artística té quelcom de catàrtic, d’exorcitzar fantasmes. Això és el que tenen en comú els discos que ha presentat recentment el grup barceloní Intana, liderat per la compositora i cantant Núria Moliner, que debuta amb What if (Satélite K, 2017), i l’etèria cantant i compositora banyolina Mariona Aupí, que a principis de setembre va publicar Le Monde (La Cupula Music, 2017), el seu tercer disc en solitari i el vuitè de la seva dilatada trajectòria artística. Aupí es va iniciar amb Fang el 1997, formant duet amb Jaume Garcia, i va continuar amb el projecte Santa N, amb Carlos Ann.

What if, pop acústic gravat amb la màxima complicitat

Intana

Foto: Lluís Tudela

Núria Moliner explica que va començar a compondre les cançons de What if en un moment de canvis personals, per pura necessitat, i que tot el procés d’assaig i d’enregistrament del seu primer disc ha estat condicionat, volgudament, per l’atmosfera creada en els assajos i la gravació. Moliner feia les propostes i, posteriorment, en els assajos amb tot el grup –Guillem Callejón (pedal steel, guitarres), Jordi Mestres (baix, guitarres) i Ricard Parera (percussió)– se’ls donava forma. Van assajar junts i van gravar tocant junts, per no perdre aquella complicitat que havien aconseguit en la feina en equip. Meitat en català i meitat en anglès, What if, treball en què predomina el pop acústic, es va presentar en la darrera edició del Mercat de Música Viva de Vic.

Le Monde, visceralitat i sinceritat en un món oníric

Mariona Aupi

Foto: Noemí Elias Bascuñana

Mariona Aupí també va compondre les cançons de Le Monde en un moment de canvi, de trencament. La visceralitat i la sinceritat del moment són com vetes inserides en el món oníric i curull de metàfores d’aquest nou treball de la cantant banyolina, com correspon a un seguit de lletres escrites amb els arcans majors de les cartes del tarot com a guia. El mes de novembre començaran els concerts de presentació de Le Monde, en què Aupí compta amb la complicitat del productor i instrumentista Guillermo Martorell. Una pista dels paisatges emocionals i de l’imaginari de la cantant per on transita Le Monde és el primer single que es va publicar, 3.500 días, i el seu videoclip, així com les fotografies per a la portada i l’interior del disc, de Noemí Elias, amb l’estany de Banyoles com a marc.

Dani Chicano
Periodista / Director de la revista Proscenium