Tota creació artística té quelcom de catàrtic, d’exorcitzar fantasmes. Això és el que tenen en comú els discos que ha presentat recentment el grup barceloní Intana, liderat per la compositora i cantant Núria Moliner, que debuta amb What if (Satélite K, 2017), i l’etèria cantant i compositora banyolina Mariona Aupí, que a principis de setembre va publicar Le Monde (La Cupula Music, 2017), el seu tercer disc en solitari i el vuitè de la seva dilatada trajectòria artística. Aupí es va iniciar amb Fang el 1997, formant duet amb Jaume Garcia, i va continuar amb el projecte Santa N, amb Carlos Ann.
What if, pop acústic gravat amb la màxima complicitat
Núria Moliner explica que va començar a compondre les cançons de What if en un moment de canvis personals, per pura necessitat, i que tot el procés d’assaig i d’enregistrament del seu primer disc ha estat condicionat, volgudament, per l’atmosfera creada en els assajos i la gravació. Moliner feia les propostes i, posteriorment, en els assajos amb tot el grup –Guillem Callejón (pedal steel, guitarres), Jordi Mestres (baix, guitarres) i Ricard Parera (percussió)– se’ls donava forma. Van assajar junts i van gravar tocant junts, per no perdre aquella complicitat que havien aconseguit en la feina en equip. Meitat en català i meitat en anglès, What if, treball en què predomina el pop acústic, es va presentar en la darrera edició del Mercat de Música Viva de Vic.
Le Monde, visceralitat i sinceritat en un món oníric
Mariona Aupí també va compondre les cançons de Le Monde en un moment de canvi, de trencament. La visceralitat i la sinceritat del moment són com vetes inserides en el món oníric i curull de metàfores d’aquest nou treball de la cantant banyolina, com correspon a un seguit de lletres escrites amb els arcans majors de les cartes del tarot com a guia. El mes de novembre començaran els concerts de presentació de Le Monde, en què Aupí compta amb la complicitat del productor i instrumentista Guillermo Martorell. Una pista dels paisatges emocionals i de l’imaginari de la cantant per on transita Le Monde és el primer single que es va publicar, 3.500 días, i el seu videoclip, així com les fotografies per a la portada i l’interior del disc, de Noemí Elias, amb l’estany de Banyoles com a marc.
Dani Chicano
Periodista / Director de la revista Proscenium