A què ens dediquem els gestors culturals?

Sempre he trobat dificultats en el meu entorn més proper, per explicar-me i fer entendre en què consisteix la meva feina. Això, com podeu comprendre, no és una bona notícia per aquells a qui, des de fa anys, ens anomenem gestors culturals. Però, realment què som i quina és la nostra funció?

Podríem definir el gestor cultural com un mediador entre els creadors i el públic: un intermediari entre la creació, la participació i el consum cultural. Som, en definitiva, aquells que oferim la possibilitat que els projectes culturals i creatius avancin i perdurin en el temps alhora que facilitem que arribin al públic perquè en pugui participar. Per aconseguir-ho, hem d’organitzar els processos per tal que les iniciatives culturals puguin tirar endavant amb el màxim de garanties. El gestor cultural ha d’establir els objectius del projecte; detectar les necessitats materials, els recursos humans i els espais que se sol·liciten; comptabilitzar i garantir el pressupost; organitzar els grups de treball; detectar el públic potencial, comunicar el projecte al públic i buscar sistemes de participació, i, finalment, avaluar el funcionament del projecte un cop acabat.

Autèntics homes i dones orquestra

Gestors culturals: autèntics homes i dones orquestra

Gestors culturals: autèntics homes i dones orquestra

Des de fa molts anys, les universitats catalanes ofereixen màsters i postgraus de gestió cultural. Aquests estudis ensenyen els procediments i les eines perquè els gestors culturals puguin desenvolupar la seva tasca. De fet, si ens paren a pensar un moment, ser gestor cultural és, més que una titulació, un ofici. La formació dels gestors culturals és molt  variada: som filòsofs, historiadors, filòlegs, musicòlegs, historiadors de l’art o arquitectes que hem trobat en aquest ofici una manera d’ajudar i donar sortida als nostres coneixements. Per tant, som els que intentem aportar un mètode procedimental i eines perquè artistes i públic entrin en contacte i, d’aquesta manera, dinamitzar el sector cultural. Per aportar aquest mètode hem de dur a terme moltes tasques i adquirir certes habilitats que mai ens haguéssim pensat que hauríem d’utilitzar. Som autèntics homes i dones orquestra.

Reivindicar l’ofici

Aquesta multiplicitat de funcions i el poc que ens hem explicat des de l’ofici a l’opinió pública ha fet que no només la figura i la funció dels gestors culturals sigui massa desconeguda, sinó que també està en molts casos poc considerada pels altres agents culturals; alguns creadors ens consideren excessivament buròcrates, part del públic ens veu com una massa funcionarial poc útil, i per a alguns sectors de la premsa cultural som com un topall informatiu. No em queixaré d’això; la culpa és nostra per no haver reivindicat prou bé l’ofici, per no haver creat un col·legi professional que ens expliqués i ens defensés i, sobretot, per haver deixat que els nostres portaveus siguin teòrics universitaris que rares vegades han trepitjat la realitat de la gestió de base. Si, a tot això, hi afegim la incapacitat que hem demostrat com a sector —no només els gestors— per reivindicar el paper de la cultura en temps de crisi i la seva tasca clau més enllà de les lògiques utilitaristes del mercat, tenim com a resultat la indiferència. Si aquells que pretenem portar a terme una feina transformadora creem indiferència, tenim un problema més gros del que ens pensem.

Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.