En la gestió de projectes culturals és imprescindible fer una avaluació sistemàtica de la feina que es realitza per tal de millorar i assolir els objectius inicials que ens hem marcat. Tot i que aquesta acció d’avaluació és imprescindible, massa vegades tenim el dubte de si ens avaluem prou bé i si realment els resultats d’aquesta avaluació els tenim prou en compte per millorar i desenvolupar millor els futurs projectes.
Per què les avaluacions sempre són la part del projecte a la qual li donem menys importància en tot el procés?
Les respostes poden ser múltiples i variades jo crec que la principal és el desconeixement de mètodes d’avaluació que puguin ser efectius, i davant d’aquest desconeixement els gestors es refien de les seves percepcions personals. També és cert que massa vegades es temen els resultats perquè no ens mirem l’avaluació com una manera de millorar el projecte sinó com un escrutini a la nostra feina i tenim por que les conclusions no siguin bones i es pugui qüestionar la nostra professionalitat. Aquests prejudicis han fet que l’avaluació en molts casos sigui una memòria justificativa del projecte que poques vegades serveix per fer avançar la qualitat de la nostra tasca.
Avantatges d’una bona avaluació
El cas és que una bona avaluació ens permetria no només millorar les futures edicions sinó que ens serviria per innovar, crear noves propostes i genera un debat entre l’equip que segur donaria pas a noves metodologies, propostes i idees. L’avaluació també ens permet visibilitzar la nostra feina i resultats i sobretot ens fa ser uns professionals molt més interessats en el públic, en la millora dels serveis i en fer més satisfactòria l’experiència dels nostres usuaris.
Com i què avaluem?
Per avaluar-nos de manera acurada cal que creem uns indicadors qualitatius i quantitatius prefixats per així poder valorar si aquests s’han acomplert o no. Però amb només això quedaria una anàlisis parcial, també ens cal tenir en compte el context, monitorar el procés i calcular l’impacte. Tot això es pot fer de manera interna entre els membres de l’equip o des de fora a través d’agents aliens al projecte, però sigui de la manera que sigui, cal fer-ho de manera sistemàtica i en totes les fases del procés.
Per tant ens cal definir indicadors pel que fa als públics, als continguts, a la metodologia, a les accions, a la gestió, al pressupost, a la producció, a l’equip utilitzat, a la comunicació, a l’equipament i fins i tot arribar a la paradoxa d’avaluar l’avaluació. Aquests indicadors han de ser concrets, fixats amb anterioritat, amb objectius, mesurables, fiables, que siguin vàlids per un temps prolongat i que es puguin comparar amb altres propostes semblants.
I un cop ens hàgim avaluat, fem cas dels resultats perquè no es tracta d’un judici a nosaltres com a professionals sinó una manera de millorar els nostres projectes i de millorar la nostra feina, per tant és un benefici pels nostres públics i una manera de ser millors professionals.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
