Un dels temes dels quals més es parla en l’àmbit dels museus és el de l’accessibilitat. Moltes vegades associem directament el terme a la física, però del que es tracta és de tenir una visió molt més global i entendre-la també des del punt de vista visual, auditiu, cognitiu, psíquic, intel·lectual, social, preus a l’abast de tothom, o fins i tot logístic, que disposi de bona connexió i opcions fàcils de transport públic per poder-hi arribar.
Foto de Jean Carlo Emer en Unsplash
L’accessibilitat física és un tema cabdal en els edificis públics.
Els de nova construcció tenen molt en compte que puguin ser visitables per persones amb mobilitat reduïda. El problema el tenim en edificis rehabilitats. Hem d’entendre que aquests no estaven pensats en un primer moment per a la funció que ara els volem donar i en alguns casos aquests són béns arquitectònics que presenten moltes dificultats a l’hora de ser reformats. Tot i les dificultats, cal fer tots els esforços per afavorir l’accés de tothom als museus, centres patrimonials i equipaments culturals en general.
Hem d’ampliar el focus i entendre que quan parlem d’accessibilitat inclou també la sensorial i la intel·lectual. Hi ha moltes accions a fer en aquest aspecte que ajudarien a millorar l’experiència de la visita a aquests col·lectius: suports tàctils, vídeos amb intèrprets amb llengua de signes, textos amb macro caràcters, escriptura amb Braille, escrits de lectura fàcil i un llarg etcètera. És important que cada equipament tingui el seu pla d’accessibilitat, que n’apliqui tots els aspectes que pugui i sobretot que trobi maneres de comunicar aquestes millores als col·lectius que se’n beneficien. Cal entrar en contacte amb entitats, buscar maneres de fer saber les millores a aquestes persones i trobar fórmules perquè ens visitin. Ja són molts els museus que tenen un apartat d’accessibilitat a la seva pàgina web i d’altres ja treballen en programes i projectes per acostar els museu a tothom.
Això no serviria de res si no anés acompanyat d’una formació de tot el personal del museu i més específicament de les persones que es dediquen a l’atenció al públic. També seria recomanable no fer entrades segregades i sobretot incloure totes aquestes mesures al recorregut habitual que fan les persones sense discapacitat. Encara que aquestes millores siguin pensades per persones amb discapacitat, hem de ser conscients que aquestes mesures són un benefici per tothom i un pas més per a garantir el dret a la participació cultural al conjunt de la ciutadania.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
