El turisme, els seus efectes i el seu pes excessiu en determinades economies és un tema habitual de discussió. S’apel·la a un turisme de qualitat en contraposició a un turisme de masses amb poc “valor afegit”. De totes les modalitats de prestigi, el turisme cultural, es posa com a exemple de bona praxi per part dels territoris que la difonen i la potencien.
De què parlem quan parlem de turisme cultural?
Quan parlem de turisme i cultura, estem parlant de dos termes complexos de definir i més encara si els posem junts. Per una banda, el turisme és el fet de viatjar pel sol gust de conèixer un lloc, però també és el conjunt d’activitats i serveis que oferim per acollir els visitants. La cultura té tantes definicions com ens podem imaginar, i els seus límits són molt mòbils i cada vegada es van ampliant. Per tant, es fa difícil trobar una definició consensuada sobre de què parlem quan parlem de turisme cultural.
Històricament, s’ha associat aquesta modalitat turística a la descoberta de monuments històrics, però és evident que també s’ha de vincular a moltes altres facetes que transcendeixin l’arquitectura o l’artesania. Hi hem d’incloure la música (sobretot en format de festival, però no només així), les rutes literàries, el cinema i els seus esdeveniments vinculats, les visites a llocs de rodatge i fins i tot el disseny i la moda. Països com Itàlia hi han afegit la gastronomia i a altres països com França tenen en compte la cultura científica perquè les belles arts no ho monopolitzin tot. També és interessant veure que alguns turistes viatgen a països per conèixer l’estil de vida de les societats que visiten i això també és cultura com també ho és el paisatge. Trobaríem mil i un exemples.
Tots fem turisme cultural
El que veiem és que a mesura que la definició de cultura i de sector cultural es va fent més àmplia també es fa més gran l’oferta de productes que poden ser considerats com a turisme cultural. El paraigua que aplega aquesta modalitat és tan gran i abriga tantes activitats que a vegades et porta a pensar que tothom en un moment o altre es mou per algun motiu cultural quan visita qualsevol lloc. Alguns perquè s’hi topen de manera inevitable, d’altres perquè volen incloure aquestes activitats com a complement de les vacances i uns altres pels quals la cultura és la seva principal motivació a l’hora de viatjar.
El problema és que aquest tipus de turisme es converteixi en una mena d’etiqueta de qualitat i que per tal d’aconseguir aquest reconeixement s’ofereixi sense tenir en compte els perills que comporta una mala “turistificació” de la cultura. Aquests perills són la banalització, la massificació, el consum d’escassa qualitat i la creació d’espais artificials que només serveixin per als turistes. I aquí és important el treball de planificació, de control i avaluació que podem fer els agents culturals, els gestors públics del turisme i els diferents operadors. Hem de saber què oferim, a qui fem arribar l’oferta i pensar si oferim les millors condicions als nostres visitants. Tot això ho hem de fer coneixent quins són els nostres límits i sobretot evitar que els perills de la sobreexplotació, la banalització i l’artificialitat s’apoderin de la nostra oferta.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
Contracta Eventis ara
Si necessites un web per promocionar activitats culturals, consulta les diferents opcions que t’oferim i demana’ns pressupost. Som especialistes en la realització de projectes culturals i t’oferim una plataforma i uns serveis 100 % enfocats a la promoció cultural que evolucionen i milloren contínuament.
