Recuperar i fidelitzar els públics culturals després de la pandèmia

Cal que el sector de la cultura es tregui de sobre la lògica de la competència, els públics que participen de les nostres propostes també participen en d’altres

Pati de butaques d'un teatre buit
Fotografia de Lloyd Dirks a Unsplash

La crisi del 2008 va reduir la despesa familiar en cultura un 23 %. El 2019 aquest índex es va recuperar i va arribar a augmentar un 8 %. Per tant el 2019 la despesa cultural era un 15 % inferior a la del 2008. Val la pena posar aquestes dades en context per evitar pensar que abans de la pandèmia estàvem en un bon moment, no és així. El sector cultural ve d’una crisi endèmica i reiterada que la Covid-19 ha acabat d’agreujar. La cultura ha perdut un 24 % dels ingressos aquest 2020, hem passat de 4.475 milions d’euros a 3.387 milions d’euros. Alguns sectors s’han vist menys afectats com l’audiovisual, d’altres com els videojocs han facturat un 12 % més. Els sectors lligats a la presencialitat han estat molt més perjudicats. Les arts escèniques i musicals han perdut el 74 % dels ingressos i els museus i monuments patrimonials un 35 %. Ens trobem en un moment de reducció de l’oferta, tant de manera quantitativa com qualitativa, s’han fet menys actes i la davallada d’ingressos pot fer que també afecti la qualitat de les propostes. També tenim una crisi de demanda en part vinculada a la falta de poder adquisitiu, en part a la por que provoca la socialització i també perquè les experiències de presencialitat dels usuaris en temps de pandèmia no han estat prou bones i han impedit la repetició i la fidelització. A tot això hi hem de sumar la pèrdua del públic turístic.

Cal recuperar la confiança del públic

Un dels grans reptes de la cultura un cop acabada la pandèmia, o en aquests mesos de sortida de la crisi, serà recuperar la confiança del públic i fidelitzar-lo de nou. Alguns estudis ens mostren com un 60 % del públic que assisteix a una activitat cultural no repeteix. Un 30 % sí que ho fa i un 10 % és un públic que es recupera més endavant. Aquestes dades no tenen en compte els agreujants pandèmics dels quals hem parlat. Per tant la fidelització i la recuperació de la confiança seran els grans reptes. La cultura és una experiència i com a tal experiència ha de ser plaent, perquè ho sigui ens caldrà generar noves programacions de qualitat, tornar a generar confiança en la seguretat dels espais culturals i fer-los més propers. A partir d’ara caldrà canviar la lògica de tractament de públics utilitzada fins ara i començar a treballar-los de manera relacional amb la idea de tenir un públic més ampli i fidel. Cal segmentar els públics i sobretot cal que obrim canals de comunicació amb ells que donin una major proximitat entre els equipaments, els seus programadors i els seus usuaris potencials. La idea és segmentar els públics tenir-los ben identificats i poder-los atendre en funció dels seus interessos i característiques, això ho farem amb la política de preus, les programacions, la manera d’atendre el públic, la nostra imatge gràfica i la nostra dinàmica de programació. També cal que el sector de la cultura es tregui de sobre la lògica de la competència, els públics que participen de les nostres propostes també participen en d’altres, si tots plegats som capaços de crear un hàbit de participació, aquest bon costum ajudarà a realimentar els nostres projectes.

L’aplicació del màrqueting relacional és urgent

Aquests és el repte, aplicar una nova política de tractaments de públics per augmentar la quantitat de públic, però també i sobretot la freqüència (les vegades que participen) i la fidelitat (el temps que fa que participen). I això cal que es faci en un context on el fet virtual entrarà en les programacions convivint amb les presencials, en un moment on els hàbits de consum hauran canviat i on els nostres hàbits s’hauran vist alterats per la por i la incertesa sanitària. L’aplicació del màrqueting relacional en el món de la cultura és urgent, la seva aplicació és més costosa i requereix prioritzar, planificar i anticipar i tot això suposa temps i més gent treballant en aquest tema, més professionals en els equipaments ajudarien i també es podria arreglar amb això un altre tema: la desocupació de molts gestors culturals. Aquest és un aspecte dels molts que caldran abordar després de la pandèmia. N’hi haurà d’altres que intentarem desgranar en els següents articles.

Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
@jdorcacosta

VOLS PROMOCIONAR ELS TEUS ESPECTACLES?