¿Com deixem que el ciutadà contribueixi i decideixi sobre l’activitat cultural?
Les noves polítiques cultuals caldria que se centressin a fomentar l’accés i la participació. Hem de fer que el ciutadà passi de ser un simple a usuari a un element actiu que ajudi amb capacitat de decisió sobre els equipaments i les programacions culturals.
Rob Current – Imatge de Unsplash
Les polítiques culturals moltes vegades s’han associat a la creació d’infraestructures. Catalunya ha estat un país al qual li ha calgut posar-se al dia en aquest tema i ha hagut de construir molts espais per equiparar-se a altres democràcies del nostre entorn. No diré que hàgim conclòs aquest mapa infraestructural i que ja no calgui aixecar cap més equipament per a ús artístic, però és evident que a poc a poc el país ha anat consolidant una xarxa d’edificacions als quals ara cal donar contingut, solidesa, pressupost, personal suficient i un pla estratègic clar. Caldria que es consolidessin els projectes ja existents abans de construir noves estructures, ara bé, ja saben que tot programa electoral ha de portar sota el braç una inauguració que massa vegades l’han pensat els equips de campanya i molt poques algú que es dedica a la gestió de la cultura. Hem de deixar enrere la dinàmica de la inauguració sistemàtica per poder afrontar altres reptes més urgents.
La participació cultural
La participació és un element vital d’aquestes noves polítiques. Hem de fer accessibles els nostres equipaments i fer-ho per a tots els col·lectius. Encara hi ha condicionants, educatius, socials i econòmics que actuen com a topall per a molts ciutadans a l’hora de participar de la cultura. També existeix un cert desprestigi del coneixement i de les activitats artístiques i una visió cada vegada més creixent de la inutilitat de les humanitats. La cerca d’aquesta accessibilitat és una de les línies estratègiques que caldria continuar treballant.
Més enllà de l’accés a la cultura cal que posem èmfasi en com deixem que els ciutadans decideixin, participin i fins i tot ajudin a organitzar i activar nostres equipaments. Per poder incidir en aquest aspecte hi ha alguns elements interessants que ens poden servir de guia. Un és el paper en la creació de comunitat, cohesió social i participació que han creat la xarxa de biblioteques, un altre exemple serien les agrupacions d’amics dels Museus on els seus membres contribueixen directament de la creació d’activitats i que ajuden al bon funcionament de l’equipament. Tot i aquests models existents, és evident que ens cal un impuls en aquest aspecte. Els diferents equipaments siguin de l’àmbit cultural que sigui, haurien d’oferir espais on els mateixos ciutadans tinguessin l’oportunitat de decidir aspectes de programació, caldria oferir més possibilitats de voluntariat, obrir-nos a activitats organitzades per associacions, crear d’agrupacions de persones al voltant de les institucions, en definitiva canviar la mentalitat i obrir encara més els espais a la ciutadania que, al cap i a la fi, n’és la propietària. És el moment de no només deixar que s’accedeixi a la cultura sinó també que el ciutadà passi a ser un element actiu amb capacitat de decisió. Un canvi profund que requereix la coordinació i sobretot la voluntat de tots els agents del sector. Seria una gran oportunitat de fer que el sector s’adapti a la nova realitat i enganxi de nou al ciutadà a l’activitat cultural.
El paper dels gestors culturals seria clau a l’hora d’organitzar i donar suport a tots els aspectes d’aquest canvi, però també tindria l’àrdua tasca de fer compatible aquesta participació amb allò que anomenem l’excel·lència cultural, un aspecte no menor que donaria per qualsevol altre article.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
