La proliferació de festivals que hi va haver fins al 2007 va ser excessiva, ho va ser fins al punt que es va començar a parlar, i no precisament en termes elogiosos, de la “cultura de l’esdeveniment”. A partir de la crisi financera el nombre de festivals s’ha reduït substancialment, però el virus de la “festivalitis” continua en alguns casos massa vigents.
La proliferació de festivals que hi va haver fins al 2007 va ser excessiva
Les festivitats han estat esdeveniments molt presents al llarg de la història en les comunitats humanes. En períodes que precedien a èpoques de molta feina es feien celebracions en què la música i la dansa hi tenien un paper preponderant. Aquests actes cerimonials també es feien durant els canvis d’estació, en ritus religiosos o cerimònies d’entronització política, per tant podem convenir entre tots que la cultura de l’esdeveniment no és un fet nou en la vida en col·lectivitat. Durant el segle XX es van anar consolidant també festivitats agrupades en àmbits temàtics, artístics i creatius concrets que han anat conformant una xarxa de festivals que amb els anys han agafat una importància cabdal pel sector cultural.
Els festivals com a forma de difusió artística és un fenomen molt consolidat. Molts d’ells serveixen per arrencar les temporades i per posar en relleu les noves formes o les noves propostes de creació artística. Des de fa un temps molts esdeveniments han intentat entrar en el món cultural rere una pàtina o aparença de festival, és per això que sempre està bé recordar abans de res què entenem per festival i delimitar el camp de joc.
La difícil definició de festival.
Es fa difícil definir que és un festival perquè existeixen múltiples casuístiques segons el sector en el qual aquest s’inscriu. Hi ha definicions que varien si parlem de les arts escèniques, de la música o del cinema per posar només tres exemples, però és evident que actes agrupats amb una marca cridanera que pretenen sobresortir de l’oferta cultural estable i cridar l’atenció dels mitjans no els podem considerar en cap cas un festival. Hi ha hagut massa exemples d’esdeveniments que compleixen amb aquests preceptes i que han usurpat el nom de manera fraudulenta, perdonin l’atreviment. Altres han estat simplement campanyes de publicitat emmascarades en benefici de productores, canals televisius, promotors o marques comercials.
Després de moltes lectures i debats definitoris més o menys encesos, s’està arribant a un consens teòric que pot definir un festival com un esdeveniment regular que es produeix de manera cíclica, d’una periodicitat concreta i d’una duració limitada. Aquest esdeveniment es realitza com a foment d’una o unes arts determinades, té una línia artística pròpia i difon propostes singulars. Tot això ho presenta de manera festiva i en una atmosfera que convida a la participació.
Ja veuen que es tracta d’una definició àmplia però prou clara per a discernir quines propostes culturals poden ser determinades com un festival i quines no són més que mers artefactes publicitaris o activitats estables a la recerca de notorietat.
Contra la “festivalitis”.
El sector cultural necessita els festivals, els necessita en tant que són prescriptors culturals, aparadors de noves propostes i plataformes de llançament per artistes novells, espais que creen comunitat, espais on la ciutadania interactua amb els artistes i també espais d’oci i gaudi.
Si els gestors dels festivals tenen en compte aquestes definicions, marquen clarament els objectius, perfilen un bon projecte artístic i creen estratègies de gestió eficients crearem espais interessants de reflexió. Si els festivals es transformen en grans mecanismes de màrqueting o en simples esdeveniments destinats a l’atracció turística i a la generació d’ingressos al territori, entrarem una altra vegada en el terreny de la “festivalitis” i de la cultura de l’esdeveniment, mal entesa, un terreny que ens porta de manera inexorable cap a la banalització i això sí que no ens ho podem permetre.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
@jdorcacosta
