Festival Temporada Alta, l’allau teatral de tardor a Girona

Descobrir alguns dels creadors més destacats del país i d’arreu del món de les dues darreres dècades, de l’àmbit de les arts escèniques, és un dels avantatges de formar part del públic del Festival Temporada Alta.

Màtria (Cia. Carla Rovira)

Màtria (Cia. Carla Rovira)

Els signes d’identitat del festival es mantenen en l’edició d’enguany, que se celebrarà de l’11 d’octubre al 10 de desembre a Salt i a Girona. La vocació de ser un motor de creació i la internacionalitat són dos d’aquests signes, els més remarcables, que el director artístic, Salvador Sunyer, continua alimentant. El festival gironí proposa enguany descobrir els mexicans Los Colochos Teatro, amb Mendoza, una peculiar adaptació de Macbeth, i el creador colombià Johan Velandia, que presenta un espectacle corprenedor, Camargo, la història d’un assassí i violador en sèrie, amb la companyia La Congregación Teatro.

Mendoza

Mendoza | © Cultura UDG

Però també cal parar atenció a la tornada al festival de directors “habituals” com Declan Donnellan (Cheek by Jowl), que amb la seva companyia russa posarà en escena Nit de reis; el belga Josse de Pauw, que presentarà La humanitat, a partir de l’obra d’Arnon Grunberg Lloança a la humanitat, en un diàleg escènic amb la soprano Claron McFadden; el lituà Oskaras Korsunovas, que converteix el monòleg Diari d’un boig (Gogol) en un tractat sobre les claus del feixisme, o la brasilera Christiane Jatahy i una de les seves creacions híbrides de teatre i cinema, A floresta que anda, en què reflexiona sobre el poder. L’interès pel que fa als creadors catalans el centraran Pep Tosar i el seu meravellós treball Federico García, una emocionant biografia sonora i visual sobre el poeta andalús; el debut en el teatre per a adults dels Farrés Brothers amb La visita de la vella dama (Dürrenmatt), protagonitzada per Vicky Peña; la reflexió sobre els models de masculinitat en el segle xxi que fa Sol Picó a Dancing with frogs; la història de Pietro Bartolo a El metge de Lampedusa, un monòleg dirigit per Miquel Górriz en què Xicu Masó pren la veu de Bartolo per fer-nos entendre la urgència del drama que viuen els que fugen de la guerra i la misèria i moren al Mediterrani, i els dos nous espectacles dirigits per Llàtzer Garcia, Els nens desagraïts, amb la seva companyia, Arcàdia, i la comèdia Spender, amb la jove companyia banyolina El vol del pollastre. L’oferta, en poc més de dos mesos, és inabastable i n’hi ha per a tots els públics i gustos.

Dani Chicano
Periodista / Director de la Revista Proscenium