Reivindiquem-nos, inútils

El valor de la cultura en el món d’avui.

Rendible, immediat, útil, tangible… són adjectius que avui repeteixen de manera compulsiva els prescriptors d’opinió. Són com comodins, trumfos que llancem sobre la taula i que assumim de manera absolutament acrítica. Tot ha de ser rendible, immediat, útil i tangible en termes econòmics, i, a còpia de repeticions, des de la cultura hem assumit de manera submisa aquests preceptes i hem justificat constantment el valor de l’art i les humanitats amb termes com aquests. Ara avaluem els esdeveniments per l’impacte a les xarxes, per pernoctacions als hotels, per menús i per valors afegits que no sabem ben bé com es calculen. Així ens justifiquem i anem tirant riu avall amb l’aigua al coll. Hem assumit que la cultura es percep com quelcom inútil basat en l’ociositat i, en lloc de fer entendre el valor real de l’art, les humanitats o les ciències, hem entrat de ple en el perniciós joc de l’utilitarisme desfermat que mana i ordena en aquesta època de la immediatesa i el pensament aprimat.

En aquesta lògica basada en la rendibilitat de l’ara mateix, les humanitats i la cultura han perdut pes en els currículums escolars, en les hores d’oci de la ciutadania, en els pressupostos públics i en les propostes de mecenatge de les empreses. La cultura encaixa malament amb els nous preceptes totèmics del món d’avui, perquè la cultura no casa amb la lògica utilitarista del mercat. Avui ens trobem en un context en què l’aparença externa és molt més important que el contingut. Ara es cultiven les aparences; és més important semblar que ser, i més important aparentar que saber, i en aquest món la cultura es converteix en simples espais concebuts per a l’entreteniment de la ciutadania.

Cal reivindicar el valor de la cultura com a espai per a la reflexió crítica de l’avui, un espai per pensar el demà, un lloc de foment de la creativitat, un espai que ens fa més iguals, que ens educa en la identitat, un lloc de reflexió, de calma i de concentració, un lloc per veure la complexitat del món enfront del pensament aprimat o simplement per admirar la bellesa de l’art i ser més feliços.

El sector de la cultura té molt poca força com a grup de pressió, això és cert, i per tant ara ens toca a nosaltres aixecar la veu i reivindicar-ne el valor, reivindicar la utilitat d’un concert de jazz, d’una exposició, d’una estrena teatral, d’una pel·lícula, de la literatura, de la filosofia, del pensament o de la història més enllà de valors monetaris i del rendiment ràpid i tangible. La cultura ens permet revertir aquesta dinàmica diabòlica i compartir coneixements i experiències sense empobrir-nos. No em digueu que no val la pena.

Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.