A la gestió cultural moltes vegades es discuteix com avaluar de manera quantitativa l’activitat d’una institució o esdeveniment. Aquesta discussió es pot resumir entre si es quantifiquen usos (pràctiques de les que es participa) o bé es quantifiquen usuaris (aquell que participa). Val a dir que sempre (o gairebé sempre) es quantifiquen els usos en lloc dels usuaris.
Aquesta discussió pot semblar menor però veurem que conceptualment la quantificació varia i que les conclusions que en podem extreure també.
A tall d’exemple
Posem-nos en el cas d’una persona és habitual d’una institució museística. Aquesta persona assisteix cada mes a dues activitats, visita les tres exposicions que el museu produeix, consulta regularment els fons bibliogràfics de la biblioteca i amb els seus fills, participa un cop cada trimestre de les propostes familiars que es programen. Ens trobem doncs que un únic usuari participa de 42 activitats en aquell museu. En canvi si es quantifiquen usos, podem donar a entendre que 42 persones han participat de les activitats del Museu i això és absolutament imprecís i no ens serveixen per saber quanta gent participa de la vida cultural i quins els seus perfils.
Millorar amb una nova gestió de públics
A través de les tècniques del màrqueting relacional es podria saber quin és el nostre usuari, conèixer el seu perfil d’edat, el seu perfil acadèmic, la seva situació geogràfica i el seu nivell sociocultural i saber de quines activitats participa cada usuari. Aquesta metodologia es pot fer a través de les noves eines tecnològiques que tenim a l’abast i donaria unes dades molt útils sobre la gent que participa i de retruc ens permetria saber qui no en participa.
Sabem quants usuaris actius i inactius tenim i tenir els perfils definits de cadascun dels dos segments ens permetria disposar d’una informació molt valuosa a l’hora de dissenyar campanyes molt més precises de captació de públics i de foment de la participació cultural.
Un repte complicat
Aquestes accions s’entreveuen difícils en un sector (el cultural) on malauradament la quantificació sembla el més important. Les dades d’espectadors poden justificar cares enfora les nostres programacions però ens impedeixen veure un estat real dels públics.
Caldria una acció coordinada que comenci per avaluar-nos de manera correcta, tenir un estat de la qüestió precís i després abordar la manera per fer que cada vegada més ciutadans accedeixin a la cultura. Si ens continuem enganyant, presentarem excel·lents estadístiques però seguirem sense abordar el tema de l’accés general a la cultura per a tots els ciutadans sense tenir en compte la seva condició social. Seguir-nos enganyant farà augmentar la desigualtat quan una de les nostres funcions com a gestors culturals és justament la contrària.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
@jdorcacosta
