Els festivals, ja siguin musicals o d’arts escèniques o d’un altra especialitat, comparteixen en general un parell de característiques bàsiques. Una d’elles és la temporalitat. És a dir, es celebren en un període de temps més o menys extens, que va des d’un cap de setmana a un mes sencer. La segona característica que comparteixen és la localització. La gran majoria es celebren en una sola localitat o, com a molt, s’estenen a la seva àrea metropolitana i alguns fan una escapada escadussera a localitat de la comarca. Ítaca, Cultura i Acció a l’Empordà és una rara avis en aquest sentit, per força motius. La temporalitat abasta gairebé dos mesos del 17 de maig al 8 de juliol, i la localització en aquesta sisena edició és múltiple, ja que s’escampa en set municipis diferents de tot el Baix Empordà. A més, a la nòmina d’escenaris se n’hi afegeixen dos, la Ciutat Ibèrica d’Ullastret i el plaça del Castell de la Bisbal d’Empordà. També acolliran el festival Torroella de Montgrí, l’Estartit, Pals, la Pera, Púbol, Calella de Palafrugell i Gualta.
Actuació d’Albert Pla. Foto: ÍTACA
El festival es consolida i creix un 30% el nombre de concerts
Ítaca ha aconseguit consolidar-se i créixer i això, en un context en que sovintegen els festivals d’estiu i s’estableix una competència pel públic acarnissada, té un mèrit enorme. En l’èxit hi té molt a veure el criteri de programació, que no recorre la mera clonació dels cartells d’altres festivals; també hi té a veure fer arribar espectacles d’una gran qualitat a nuclis petits en què no se’n veuen gaire sovint com Pals, Púbol, Gualta o Ullastret, en una aposta certament arriscada, o fins i tot “descobrir” espais on poder portar aquests espectacles. La majoria dels espais, per cert, amb un valor patrimonial que es realça a la vista del públic quan s’hi celebren aquests espectacles. L’obertura de la programació a d’altres manifestacions artístiques activitats relacionades amb la cultura i el pensament també són un tret diferencial de l’Ítaca, així com els preus populars, seguint el seu esperit fundacional i considerant que “la cultura no és un luxe!”, com diu el lema del festival, sinó un dret bàsic.
El festival baixempordanès, que fa una aposta per grups gironins emergents, com ara Fetus (la Bisbal) o David Mauricio i d’altres més veterans, com Carmen 113, combina espectacles amb un sol artista o grup, amb concerts multitudinaris. Ítaca ha augmentat el nombre de concerts fins a una trentena, un creixement a l’entorn del 30% respecte l’anterior edició. També cal destacar com a particularitat que el festival està atent a l’entorn i a la realitat cultural del país, però també a la social i a la política, i és per això que els catalitzadors de l’edició d’enguany són la llibertat d’expressió i la solidaritat amb els presos polítics.
La Platja Gran de l’Estartit acull l’Ítaca Sant Joan
Ítaca: concert Sant Joan 2017. Foto: ÍTACA
Pel que fa a l’aspecte merament artístic, jo no em perdria la Batalla de Galls el 2 de juny, a Gualta, entre Mazoni i Enric Montefusco (Standstill); el concert que oferirà Roger Mas, que el 7 de juliol presentarà el seu darrer treball Parnàs, en un entorn tan espectacular com la ciutat ibèrica d’Ullastret; l’Itaca Sant Joan, el 22 i 23 de juny, que ha traslladat la ubicació a la Platja Gran de l’Estartit per l’altíssim ritme de venda d’entrades i en què es podran veure en acció, atenció, Txarango, Che Sudaka, Doctor Krápula i DJ Karlixx (divendres 22) i Ebri knight, Germà Negre, Pachawa Sound, DJ Gambeat Ràdio Bemba Sound System -baixista de la mítica formació Mano Negra de Manu Chao – i Koers (dissabte 23). Clourà el festival una altra actuació memorable, la d’Albert Pla a l’escenari del Port Bo, a Calella de Palafrugell, el diumenge 8 de juliol, un dia després de la multitudinària cantada d’havaneres. Pla té pensat revisar el millor del seu repertori acompanyat de vells amics i col·laboradors. El Petit de Cal Eril, Xarim Aresté, Maria Arnal i Marcel Bagés, Blaumut, Barcelona Jazz Orquestra, Maika Makovski i Brossa Quartet de Corda o Asian Dub Foundation completen un cartell sensacional.
Dani Chicano
Director de la Revista Proscenium
