Els miracles, en l`àmbit cultural, no existeixen. Tot té un perquè, tot és resultat generalment d’un procés que té com a catalitzador la passió per dur a terme una idea. A partir de la idea i d’un coneixement notable de l’àmbit en què hom es mou, es comença a construir.
El col·lectiu Agitart de Figueres ja fa cinc anys que va posar dempeus Figueres Es Mou, una mostra de dansa i moviment que creix cada vegada més i que s’ha convertit en el segon festival de referència del gènere a les comarques gironines per darrera del Sismògraf d’Olot, que és el festival de dansa estratègic del país. Del 3 al 8 de juliol Figueres acollirà 31 propostes artístiques d’una gran qualitat, de companyies i creadors catalans, espanyols i internacionals, en què destaquen fins a tres estrenes, dues de les quals imperdibles: Painball, de la companyia Les Impuxibles, liderades per Clara i Ariadna Peya, i Koselig, de la companyia basca Capicua, que barreja circ i dansa.
Foto: Cia. Capicua
Espectacles, sí, però també tallers adreçats a la comunitat i classes i workshops adreçats a d’altres professionals, formen part de la programació del Figueres Es Mou, que demostra així la seva vocació com a eina de transformació social, compartint la dansa i el moviment amb tothom qui ho vulgui i donant continuïtat a la tasca que el col·lectiu Agitart realitza al llarg de tot l’any. El fet que la gran majoria dels espectacles siguin gratuïts refermen la seva condició de festival popular, així com l’objectiu declarat de donar vida a un seguit d’espais de la ciutat on es podran veure les peces que proposa el Figueres es Mou, algunes de més llarga durada, d’altres, càpsules que gairebé no arriben o sobrepassen de poc el quart d’hora.
No us perdeu La Grand Phrase, Janus o Inverted Tree
Foto Road-Izumiyama
On hem de parar atenció? Doncs hi ha una programació internacional d’un nivell considerable, un total de 10 propostes de 8 països diferents, de les que jo en destacaria La Grand Phrase, de la Compagnie Didier Théron, que es va poder veure al Sismògraf d’Olot. Es tracta d’un espectacle itinerant de carrer protagonitzat per ballarins de proporcions hiperbòliques, els ‘inflats’, que tenen un punt de grotesc. Aquests inflats s’ensenyoreixen de l’espai públic i el converteixen en una altra cosa, en una mena de parc on es diverteixen i juguen, on protagonitzen breus accions coreogràfiques. Són quatre personatges, amb vestits de làtex acolorits i inflats, cossos que es deformen i s’adapten a les situacions i que posen en dubte els cànons estètics sobre el cos que predominen socialment. També caldria destacar, per la seva espectacularitat, Janus, de Los Muchachos, companyia bretona que presenta un espectacle muntat a l’entorn d’un element propi del circ, una immensa roda de la mort, i en el qual explora sobre el sentit de la vida. Una tercera recomanació és la proposta del coreògraf i ballarí japonès Hisashia Watanabe, de la companyia Atama to Kuchi. Es tracta de la peça Inverted Tree, una meravella d’una gran perfecció tècnica i una execució impecable que dura 20 intensos i increïbles minuts.
Les companyies de casa
El gruix important de la programació és de companyies del país, catalanes, i també de la resta de l’Estat, i entre elles dues estrenes: Un carrer és, de Com un Llum Teatre, i Painball, de Les Impuxibles. És en aquesta segona companyia que m’agradaria incidir. El seu nou espectacle és esperat amb delit, després d’haver vist peces com Aüc, el so de les esquerdes o Limbo. Els eixos bàsics de l’espectacle són els texts de l’escriptora Bel Olid i la música de Clara Peya a l’entorn de la llibertat. Aquesta producció compta amb el suport de FiraTàrrega, en què es farà l’estrena oficial ja amb una mica de rodatge, i La Pedrera. Un seguit de pilotes que són llançades al públic, que les pot llençar, rebre o posseir, el fan participar en un espectacle en què també hi ha en escena, segons el programa de mà, set pianos de cua, tres faquirs i un micròfon obert a qui desitgi utilitzar-lo. Jo també pararia atenció a la Companyia Moveo i el seu Conseqüències, un espectacle de carrer que va guanyar el Premi Moritz a la Millor Estrena d’Arts de Carrer de l’edició del 2017 de FiraTàrrega, així com a l’espectacle de circ Mira’t, de Circ Pànic, interpretat per Jordi Panareda, i Koselig, dels bascos Capicua, que barregen dansa i circ, amb tècniques com el trapezi fix, giratori, la corda doble i el màstil.
El secret de tot plegat és programar acuradament la visita a Figueres, marcar els espectacles que us fan peça i anar-hi amb una mica de temps per triar un bon lloc. Sigueu previsors. Ventalls, aigua, crema solar, protecció solar pel cap i algun tipus de repel·lent de mosquits no estan mai de més. I, sobretot, vosaltres que sou gent de mentalitat oberta, gaudiu-ho, que paga molt la pena.
Dani Chicano
Director de la Revista Proscenium
