Des de fa uns anys els responsables polítics i culturals han començat a intentar quantificar l’impacte econòmic que tenen els esdeveniments culturals per usar-los com a simple acte de justificació. Ho han fet perquè amb la crisi financera es va iniciar la perversa i injusta pràctica de qüestionar cada euro del sector públic que es gastava. Si aquest euro no tenia rendibilitat econòmica, es considerava (es considera) un euro malversat. Quines paradoxes! Un sector que ha viscut majoritàriament lluny del mercat especulatiu i de l’economia de favors polítics que ens ha arrossegat a la misèria que vivim ara ha de justificar les seves inversions per por que siguin qüestionades per una opinió pública durant anys submisa i sotmesa a l’especulació de les grans corporacions.
Foto: William Iven a Unsplash
Com es mesura l’impacte real d’un esdeveniment?
Ens trobem doncs, que un cop finalitzat un esdeveniment cultural els responsables polítics es planten davant la premsa a parlar de menús, pernoctacions i al final deixen anar una frase «Aquest és l’impacte real del festival». Ho he sentit més de dues, tres i quatre vegades, i encara avui quan la sento o la recordo quedo esparverat: l’impacte real són només els menús i els llits llogats? I la bellesa del que ha mostrat aquell festival? I el valor comunicatiu? I l’efecte cohesionador? I la felicitat de l’espectador? Què són? Irreals? Mesurar les paraules hauria de ser una qüestió de mínims. Dit tot això, ens hem de plantejar diverses preguntes: es pot quantificar econòmicament l’impacte de la cultura? Segur que sí. L’economia és l’indicador més important? Per a mi rotundament no. Tot i això, l’impacte econòmic és important? I tant: la cultura és també una activitat empresarial i econòmica, una activitat que representa el 3% del PIB europeu i que ocupa a moltíssima gent a Catalunya i a tot el continent, no ho podem perdre de vista.
Evitar estudis que només tinguin en compte l’impacte econòmic
Hi ha estudis d’impacte interessants, que donen una quantificació econòmica directa i indirecta d’un esdeveniment concret. Ens mostren impactes sobre la producció, sobre la renda, sobre l’ocupació que generen, sobre la incidència en el PIB i també sobre el factor multiplicador de la despesa pública, és a dir, que ens mostren com cada euro invertit es converteix en més euros d’impacte per al territori. Aquests estudis econòmics d’impacte són molt útils per justificar inversions, per buscar recursos, patrocinadors o per crear opinions favorables, això és innegable, el que em sembla perillós és justificar un esdeveniment cultural utilitzantnomés aquests arguments econòmics i donant per entesos tota la resta d’impactes que genera la cultura.
Podem parlar d’altres coses que no siguin l’índex d’ocupació i els diners que genera la cultura?
Espero que aviat a les rodes de premsa d’avaluació dels actes culturals no només es parli d’índex d’ocupació i de diners, sinó que també es parli de diversitats, inclusió, participació, acció col·lectiva, valor artístic, satisfacció del públic, de desenvolupament creatiu, de capacitat transformadora i de millora del benestar de la gent. Quan ho vegi veuré que alguna cosa està canviant i que el que molts pregonem des de fa temps té, per fi, un impacte en el sector de la cultura.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
@jdorcacosta
