Nous reptes en un context canviant
El context sociocultural actual obliga els equipaments a adaptar-se a una realitat volàtil i canviant que moltes vegades col·lideix amb els ritmes que requereixen les polítiques a llarg termini. Els museus no en són una excepció. Alguns dels reptes que hauran d’assumir són nous i d’altres suposen continuar antigues línies estratègiques, però amb la necessitat d’adaptar-les a una nova conjuntura. En podem repassar unes quantes en aquest article.
Imatge generada amb Midjourney AI
Línies estratègiques
Els museus, ens agradi o no, formen part del món de l’oci i l’entreteniment i cal fer-los atractius al visitant. La idea de percebre’ls com a espais avorrits no està del tot desterrada del pensament de la ciutadania. Els hàbits de consum cultural han canviat de manera substantiva i ara cal preveure estratègies vinculades als nous costums.
Cal centrar esforços a digitalitzar col·leccions i a fer-les accessibles, introduir suport digital a la museística, crear continguts en línia i exposicions virtuals. Es tracta de procurar al visitant una experiència emocionant, engrescadora i sobretot singular. D’aquesta manera també aconseguirem ser atractius pel turisme cultural.
No és mai sobrer dir que cal que estiguem alineats amb els interessos de la ciutadania i que fomentem la cohesió social, l’equitat i els valors democràtics. Podem vincular el passat, amb la contemporaneïtat i ajudar a reflexionar sobre el futur. No podem ser acomodaticis i hem de fomentar el debat sobre temes que generen controvèrsia i interès entre els ciutadans.
És moment d’apostar per un programa d’intermediació que insti a la participació, l’aprenentatge i al gaudi cultural. També cal treballar amb nous públics i ser capaços d’atendre la diversitat. En aquesta mateixa línia ara és moment de treballar a fons en l’accessibilitat per tal d’eliminar les barreres físiques, sensorials, intel·lectuals i econòmiques.
No podem deixar d’oferir oportunitats educadores a tots els públics. Cal treballar amb els agents educatius i de l’entorn en el qual estan inserits i a través d’activitats potenciar l’educació contínua del ciutadà.
Tenim feina
Tots aquests reptes no són fàcils i menys si tenim en compte que el context d’immediatesa i velocitat actual no és el més propici. Tampoc ho és a causa dels minsos pressupostos dels museus mitjans i petits i de la gran i cada vegada més feixuga càrrega burocràtica a la qual estem sotmesos. Encara ho és menys si tenim en compte que aquestes noves línies no ens poden apartar dels objectius bàsics d’un museu (la conservació, catalogació, restauració i exhibició ordenada de les col·leccions) i que en molts casos el perill de la banalització encara és molt present. Tenim feina.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
