Arte és una televisió pública, francesa i alemanya, sense publicitat i dedicada de manera exclusiva a la promoció cultural. Va ser fundada l’any 1992 i durant aquests trenta anys no ha parat de créixer. La cadena ofereix documentals, espectacles, concerts, reportatges i continguts informatius gratuïts, ben agrupats per àmbits i recorreguts temàtics. El seu àmbit de difusió és Europa i per aquest motiu disposa de continguts subtitulats en sis idiomes oficials de la Unió.
La seu central és a Estrasburg una ubicació molt simbòlica que defineix la seva voluntat de ser. El canal ha trencat amb el vell paradigma del desinterès dels espectadors per la cultura i també s’ha adaptat a les noves possibilitades del món virtual i del vídeo a demanda.
És un model d’excel·lència, d’una televisió pública que promou la cultura, la seva difusió i el diàleg que se’n deriva. Aquest model cal tenir-lo molt present al nostre país, sobretot en el context actual en el qual el paper dels mitjans públics de la Generalitat de Catalunya està al centre del debat.
La cultura relegada
La cultura ha estat sempre un tema secundari al món mediàtic. Els blocs dedicats a les arts i al pensament acostumen a tancar els informatius i apareixen a les últimes pàgines dels diaris. En els darrers anys, dècades diria, hi ha molt poc lloc per a la cultura si tenim en compte l’enorme oferta que existeix i que cal comunicar.
Un exemple paradigmàtic és el fet que el futbol, seria més precís dir els esports, ocupen un 30% de la graella de Catalunya Ràdio. ¿Per què no dedicar també aquest percentatge a la cultura? Els directius dels mitjans públics ho argumenten afirmant que els programes específics encara continuen existint, però que es vol escapar del sistema clàssic de programacions temàtiques, i apostar perquè els continguts culturals apareguin de manera transversal en diferents programes. Possiblement, aquest sigui un argument vàlid, però també es pot al·legar que aquesta dispersió provoca una invisibilització que no ajuda a la promoció de la cultura.
El cert és que la televisió no té un espai de cinema, ni un de teatre, tampoc té un magazín en hora punta, i els literaris s’han reduït i els que continuen ho fan en hores intempestives. Tampoc hi ha hagut una aposta per produir contingut cultural en horari de màxima audiència més enllà d’algunes iniciativa de difusió patrimonial, basada en una competició estèril que ha acabat per banalitzar el programa. La solució en aquest cas és tornar a fer que la cultura tingui un pes més gran en algun dels canals de la corporació i a atrevir-se a crear nous formats vinculats al sector artístic i del pensament al canal principal de la corporació. La xarxa ens ofereix nous horitzons que també cal explorar.
Una proposta per pal·liar el dèficit
Veient la dificultat que hi haurà de congeniar la programació cultural en l’oferta de la televisió pública, hi ha una alternativa, basada en el model Arte, que podria ser interessant i ben segur ajudaria a la difusió de l’oferta i dels artistes del país.
Caldria crear una plataforma en línia, adaptada a diferents dispositius, que endrecés per àmbits temàtics els múltiples continguts (documentals, entrevistes, programes i píndoles audiovisuals) que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha produït aquests darrers anys. Una part del pressupost hauria de destinar-se a la producció pròpia i caldria adquirir continguts d’altres canals, subtitular-los al català i oferir-los als espectadors per completar la proposta.
Seria bo que aquesta plataforma fos una eina internacional de promoció de la cultura catalana a l’exterior, això implica subtitulats en anglès i francès, i que participin del projecte les televisions de les Illes Balears i del País Valencià, les quals podrien aportar el seu fons, una part del pressupost i sobretot la reciprocitat i l’enriquiment mutus. Seria una bona manera de promocionar la cultura i adaptar-nos al nou model audiovisual. Llanço el suggeriment per si algú el vol agafar.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
