Estrènyer les relacions entre cultura i educació és una idea i un propòsit moltes vegades reivindicat pels responsables polítics, gestors culturals, creadors i pedagogs.
També és cert que aquesta relació ara com ara no és satisfactòria i que ens cal una visió a llarg termini que ens permeti aproximar i integrar aquests dos àmbits.
Perdonin per endavant la vehemència i la contundència, però no puc deixar d’afirmar de manera taxativa que l’educació, com a principi, ha de ser al centre de les polítiques culturals. Aquest concepte que per a mi no genera el més mínim dubte, avui no està ni de bon tros assumit ni resolt.
Photo by Charles Deluvio on Unsplash
Tenim encara la idea, absolutament errònia, que l’educació és només allò que concerneix l’escola, aquest prejudici no ajuda gens a desenvolupar la idea de l’educació contínua i del valor educatiu de la cultura. L’administració i les seves formes organitzatives han fomentat aquesta distinció i aquest excés de zel, la separació administrativa i competencial entre els respectius departaments o regidories i sobretot la poca col·laboració entre totes dues no han contribuït gens a la creació de processos i projectes que afavoreixin la integració entre cultura i educació.
Photo by pan xiaozhen on Unsplash
Però no només és un problema competencial o de col·laboració interdepartamental, hi ha altres motius que expliquen el punt en el qual se situa aquesta relació; un que al meu entendre és clau és la sensació, tot i les proclames periòdiques, que ni els mitjans de comunicació, ni els polítics i fins i tot ni els mateixos creadors i gestors, es creuen de veritat la idea de la cultura com un element clau de transformació social, ni tampoc es creuen la influència que aquesta pot tenir per ajudar a desenvolupar capacitats personals i professionals. Parlem molt d’això, però no tenim l’obstinació ni la força per imposar aquesta idea, una idea que podria acabar amb un utilitarisme galopant que ens aguaita i possibilitaria abordar els problemes educatius d’avui de manera conjunta lluny de la segmentació que avui tenim.
Relacions entre cultura i educació
Les relacions entre cultura i educació se situen avui en determinades incursions en els currículums, sobretot en ensenyaments artístics, en els serveis educatius de museus, teatres o centres culturals, en l’oferta extraescolar i en les activitats formatives que es plantegen des dels centres i equipaments culturals que trenquen amb la idea d’entendre l’educació com un àmbit que se subscriu en l’àmbit escolar.
Photo by Katya Austin on Unsplash
Per aprofundir en aquestes relacions hem de continuar fent aquestes incursions i millorar-les, fa falta més pes dels ensenyaments artístics en els currículums; els museus i centres culturals han de seguir impulsant serveis educatius i han de posar més en el centre de tots els seus projectes el valor educatiu i aquests equipaments han de pensar activitats educatives per a persones que lluny d’estar en edat escolar volen seguir aprenent i formant-se.
Ens cal valorar altres projectes que han resultat interessants com els projectes de ciutat educadora, que ajuden a enfortir la relació entre escola i comunitat, els programes Magnet, a través dels quals s’especialitzen els currículums escolars a partir de la col·laboració entre una escola i una institució cultural de prestigi, o els projectes dissenyats per alguns centres culturals, museístics i sobretot biblioteques, que sobrepassen les seves funcions primigènies i es converteixen en autèntics espais relacionals de coneixement i educació.
Els equipaments culturals, els centres educatius i la seva comunitat propera han d’apropar-se i trencar les velles i equivocades segmentacions. Necessitem apropar allò que tot i la seva aparent proximitat està avui massa lluny. És urgent, els nous reptes requereixen noves fórmules i el treball integrat entre educació i cultura n’és una.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
@jdorcacosta
