La resposta no és senzilla i els ritmes administratius i els problemes pressupostaris no ajuden a poder fer els canvis que fan falta. Uns canvis que tenen molt a veure amb dessacralitzar les institucions sense perdre el rigor. Feina complicada però urgent.
commons.wikimedia.org
Els Museus tenen sentit en la mesura que tenen visitants, per tant un dels principals reptes és connectar de nou amb un ciutadà que rep de manera diària una gran quantitat d’informació, que té al seu abast una gran quantitat de formes d’oci i que generalment percep el Museu com un equipament que vista en temps de vacances i que només cal visitar una vegada a la vida.
Molts públics
Però com es fa per connectar el Museu amb el públic? Primer de tot entendre que avui no hi ha un públic, sinó que n’hi ha molts. Avui hem de treballar de manera segmentada i individualitzada. Els Museus han d’oferir serveis i línies discursives adaptades als diferents perfils d’usuaris. Ja no té sentit ser un espai emissor de missatges unidireccionals sinó que han d’aconseguir de ser un espai generador d’idees, i sobretot un espai de diàleg on els diferents públics puguin participar.
Les activitats temporals que es puguin programar, les exposicions temporals, els centres de recerca inscrits en els Museus, l’organització de congressos i seminaris, els espais de participació que es puguin oferir als usuaris o les xarxes socials poden ajudar a reivindicar el Museu com un espai dinàmic, allunyat de l’antiga visió de Museus estàtics basats exclusivament amb exposicions permanents poc canviants i amb una única línia argumental.
Més a prop de la gent
Hem d’acostar el públic als Museus convertint cada vista i cada ús en una experiència única. Cal arriscar-se per tornar a ser atractius per la gent. És moment que el patrimoni dialogui amb la contemporaneïtat i amb altres disciplines culturals, és el moment d’esdevenir grans llocs comuns de diàleg cultural de la ciutadania, espais que cohesionin, que generin discurs i coneixement, i tot això fer-ho sense perdre de vista les seves funcions bàsiques: adquirir, conservar, investigar, comunicar i exposar.
La xarxa ( i no em refereixo només a Internet) és avui un espai a on treballar, als treballadors de la cultura se’ns demanarà cada vegada més que treballem amb altres agents, es demanarà als museus que col·laborin entre ells i que treballin amb altres equipaments culturals i altres agents socials. Cal esperit cooperatiu per obrir els Museus al ciutadà i cal propiciar l’enriquiment mutu de cadascun dels membres que formen aquestes xarxes.
És el moment de dessacralitzar el museu, obrir-se a noves tècniques expositives i de difusió, cal ser agosarats en les programacions, treballar en xarxa i ser generosos amb el públic i tot això fer-ho sense banalitzar la institució. Tot plegat difícil, però urgent.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
@jdorcacosta
