Els circuits per a la creació contemporània en l’àmbit de les arts escèniques en el nostre país és malauradament escàs o inexistent. És per això que resulta sorprenent l’altíssim nivell dels creadors catalans, que demostren una vegada i altra que posseeixen un talent innegable que no té sortida i ha de buscar la seva vàlvula d’escapament a l’estranger. L’artista circense Quim Giron forma part d’aquesta nòmina de creadors.
Fang – Quim Giron. Foto Marta Garcia
El fang és un dels dos protagonistes de la peça
Aquesta afirmació no és gratuïta, està sustentada en tots i cadascun dels espectacles que Giron ha anat presentant des de la fundació de la seva companyia, Animal Religion. Ens referim a meravelles com Indomador, Chicken Legz o Sifonòfor, obres d’art que en un país normal tindrien un recorregut i un procés d’explotació extens i fructífer, mentre que aquí s’han representat menys vegades de les que es mereixerien i, per tant, n’ha pogut gaudir menys públic. Senyors programadors, teniu feina. La darrera creació de Giron es titula Fang i es tracta d’un espectacle en què hi trobem inevitables reminiscències del Paso doble que van posar en escena l’any 2013 el ballarí i coreògraf Josef Nadj i l’artista plàstic Miquel Barceló. L’argila, el fang, era llavors, com en aquest cas, l’element vertebral de la peça, un dels dos protagonistes, un actor més que requereix les atencions d’un artista. La immensa mola de mitja tona de fang que comparteix escenari amb Giron i que s’anirà transformant, com ell, a vista del públic, té les seves necessitats: cal humitejar-la cada cert temps, cal tenir en compte les variacions de temperatura, les condicions en què viatja, protegir-la de l’aire per evitar la sequedat, s’ha d’estar atent a tots aquests factors per assegurar la seva ductilitat i mal·leabilitat per tal que a l’escenari es comporti com l’espectacle requereix.
Giron poua en la infància i el circ burlesc
Fang comença com un solo escènic, una lluita de l’acròbata, l’equilibrista i el ballarí contra un cos immens i aparentment rígid situat al centre d’un quadrat blanc de 5 metres quadrats, un llenç per dibuixar. Poc a poc la peça es va convertint en un diàleg i l’hostilitat i la rigidesa inicials caracteritzades per la violència dels cops que el fang absorveix, esdevé complicitat en un procés de constant transformació mútua. Giron poua en el passat, en la infància i en el món del circ burlesc habitat per un munt de criatures estranyes, i juga a imaginar mons possibles, a crear criatures imaginàries mentre Joan Cot construeix l’espai sonor a base de percussions sobre una pastilla de fang que també es va transformant. Al començament, dos cossos. Al final, després de la lluita, el joc i l’humor, els dos es confonen en aquest circ imperdible de 500 quilos de fang.
Dani Chicano
Periodista / Director de la revista Proscenium
Imatges: Marta García
