La sensació generalitzada és que el consum cultural ha crescut en els darrers temps però també sabem que tot i els números totals de participació, aquest públic no és més divers i que encara són masses els ciutadans que no assisteixen mai a cap activitat cultural.
Tenim un públic molt actiu que intervé en moltes iniciatives. Les bones dades estadístiques que aquest públic militant aporta no poden amagar el problema de fons: la necessitat que la gent que no participa mai de la cultura ho faci.
Un públic ampli
La sensació generalitzada és que el consum cultural ha crescut, aquesta sensació se’ns confirma veient els èxits de participació a esdeveniments com la “Biennal de Pensament de Barcelona”, la “Nit dels Museus” o les dades de vendes d’entrades dels diferents grans festivals de música i arts escèniques que es programen a tot el país. També podem constatar aquest creixement amb la quantitat de noves editorials, empreses culturals i veus joves que estan apareixent en molts àmbits de la creació. L’accés a continguts a través de plataformes en línia ha augmentat també de manera exponencial el visionament de productes audiovisuals. Aquests èxits i a les bones estadístiques d’usos culturals que presenten les diferents administracions ens porta a pensar que el públic té un interès real i creixent per a la cultura i pels esdeveniments culturals. Aquest auge té molt mèrit si tenim en compte els molts condicionants en contra que pateix el sector que van des de la precarització del sector, el desinterès polític, els baixos pressupostos o les tesis utilitaristes cada vegada més exteses.
Necessitem un públic més divers
Tot i aquestes bones dades, creix entre els programadors la sensació que el públic s’ha ampliat però en cap cas s’ha diversificat. Les estadístiques i màrqueting relacional ens permet definir retrats bastant precisos dels usuaris que participen habitualment de l’activitat cultural. Un repàs a aquestes dades fa que ens adonem que aquests acostumen a ser dels mateixos segments socials, econòmic i formatius. Per tant podem dir, i ens equivocarem de poc, que aquest augment del consum cultural ha ampliat el públic però no l’ha diversificat. Segons les dades de consum cultural que publica habitualment la Generalitat de Catalunya el 70% dels ciutadans diuen escoltar música, veure la televisió o accedir a internet, per contra un 40% no llegeix mai llibres, un 60% no va mai a concerts ni a exposicions, un 55% no va al cinema i un 73% no va mai a cap espectacle.
Ens trobem que cada vegada es pot accedir de manera més generalitzada a la cultura però la relació dels usuaris amb els equipaments i la vida cultural és desigual. Els motius de la baixa participació són per aquest ordre: el preu, la manca de temps, la manca d’una oferta propera i la falta d’interès. Aquests motius ens donen bones pistes sobre on cal actuar.
Com ampliar públics
Una de les seves prioritats dels responsables polítics i els gestors culturals hauria de ser aplicar polítiques que beneficiïn l’accés a la cultura per a tots aquells que no en participen. Quines han de ser aquestes polítiques? Això potser mereix un altre article però aquí en podem apuntar algunes: polítiques de preus accessibles, descentralitzar els actes dels centres neuràlgics de les ciutats, obrir actes a zones i equipaments no habituals i sobretot si es vol accedir a un públic més ampli el que cal és conèixer- i entendre quins són aquests públics no actius. Si això no passa, la desigualtat augmentarà i precisament la cultura serveix, entre molts altres aspectes, per fer una societat més igualitària, equitativa i cohesionada.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
@jdorcacosta
