Una soprano i una pianista interpreten valsos i àries, sobretot de Strauss –pare i fill-, molt superiors a Bach, on vas a parar! Les han contractat per actuar en una revetlla de cap d’any, però l’encàrrec té una particularitat: han d’arribar al lloc, un reservat en un hotel, i actuar amb una bena als ulls que no les permet veure res. Les guien fins la sala on es celebra la festa i aquesta comença. Fins que a les 12 en punt, després de les campanades, es fa el més absolut silenci. Desconcertades, interpreten un parell de peces més i gosen llevar-se les benes dels ulls. El que passa després és desconcertant.
A cantar i ballar valsos com si no hi hagués demà
Tothom és mort. El saló és sembrat de cadàvers. Comença un deliri com només Marc Rosich, actor, director i dramaturg, és capaç d’idear en què qualsevol situació –conservació de cadàvers en neveres per cruspir-se’ls, malgrat que la carn fa bola, etc.- és bona com a excusa per a la deliciosa interpretació d’una ària o un valset a càrrec de la soprano coloratura Elena Martinell i la pianista Glòria Garcés. Cal cantar i ballar valsos com si no hi hagués demà,repeteix la soprano, i a fe de Déu que s’aboca a la tasca amb tot el seu cor incentivada també per la gran quantitat de xampany que ha sobrat de la revetlla i que ningú, òbviament, podrà consumir, més que ella i la seva pianista.
L’inconfusible segell de Marc Rosich
Aquesta opereta còmica, en la qual treu el nas l’esperit de Jérôme Savary –director de l’Òpera Còmica de Paris del 2000 al 2007-, però també el de Tarantino, porta el segell de Rosich i el seu equip de creació, amb Roberto G. Alonso com a responsable de coreografia o moviment. Al virtuosisme de Martinell com a soprano, s’hi afegeix una gran capacitat d’expressió que li permet treure un clown entranyable i divertidíssim cantant i diguent el text, el qual es complementa amb la bis còmica de Garcés, que li dona la rèplica a la perfecció com a espectadora permanentment sorpresa per tota aquesta absurditat, amarada d’opereta alemanya. Àries de reservat, una coloratura vienesa al caire de l’abisme apocalíptic, que així es titula i subtitula l’espectacle, es va estrenar a la Sala La Planeta de Girona en el marc del Festival Temporada Alta i es podrà veure a La Seca-Espai Brossa del 29 de novembre al 9 de desembre.
Dani Chicano
Periodista / Director de la revista Proscenium
