Persistim en les mateixes mancances de sempre
El CTESC (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya) ha publicat fa poc un informe molt interessant sobre el sector cultural, l’estudi comprèn el període que va des del 2008 fins al 2019 i per resumir-lo en una frase, és una contestació molt documentada del fet que no s’han resolt les mancances endèmiques del sector.
Photo by julian mora on Unsplash
Despesa cultural a la baixa
Un primer exemple , dels molts que ens mostra aquest informe, és el de la despesa cultural. A Europa, durant aquest període, la despesa va créixer un 7,6%, mentre que a l’Estat Espanyol s’ha reduït un 27,3%, com ho senten, prop d’un 30%. Si entrem al detall, la despesa de la Generalitat és un 47% inferior i la de l’ens local un 12% menys.
La despesa cultural per família tampoc surt massa ben parada. Les famílies dediquen un 2% del total de la despesa a la cultura, però hem de puntualitzar que dos terços d’aquest dos per cent es dediquen a dispositius electrònics i la resta a entrades al cinema, concerts, teatres, llibres o publicacions periòdiques.
Un altre tema important que aporta aquest estudi, és una radiografia molt aprofundida del sector cultural des del punt de vista laboral. Segons les seves dades, treballen a la cultura 190.000 persones a Catalunya. D’aquestes 57.000 (un 30%) són autònomes, i contravenint alguns tòpics un 40% són dones, una mitjana inferior a l’ocupació femenina total, que és de mitjana un 47%.
Propostes de millora
Aquestes xifres marquen i documenten molt bé les deficiències i mancances a les quals ens hem referit en aquest espai en articles anteriors, però a més a més, l’estudi té la bona pensada de recomanar línies estratègiques de millora les quals no serien difícils d’aplicar, com ara potenciar la formació cultural a les escoles, augmentar els pressupostos culturals, professionalitzar el sector, una llei de mecenatge que ajudi a la col·laboració publicoprivada, millores en l’avaluació de projectes a través de dades compartides per corregir les mancances o augmentar el pes de la cultura en la programació dels mitjans de comunicació públics.
Tenim a diagnosi i els tractaments, però com sempre, no es fa massa cas al metge. Així és impossible acabar amb l’endèmia de l’anèmia cultural. Mentrestant la política, per aparentar ser més maca, es posa el vestit de la cultura, cada quatre anys i en alguns actes vistosos de campanya electoral, per, un cop acabada, desar-la a l’armari quatre anys més. Qui dia passa, anys empeny i oportunitats desaprofita.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
