La cultura de l’esdeveniment, la mercantilització i la burocratització han deixat la cultura de base estesa a la lona
Aquest darrer juliol es va presentar a Barcelona un comunicat denunciant la situació d’emergència que estan patint els petits projectes artístics i culturals. El manifest el van signar més de quaranta entitats i persones. Denuncien la precarització de la cultura de base. El manifest vol fer reaccionar a les institucions públiques abans que la situació no sigui definitivament irresoluble.
La lenta agonia de la cultura modesta
Quan va començar la crisi financera la cultura va rebre molts cops. El més important va ser un ganxo de dreta a la mandíbula en forma de retallada dels pressupostos. Avui en dia no ens acostem al finançament d’abans de la crisi ni de bon tros. El segon cop va ser un “crochet” de dreta a la boca en forma de canvi de lèxic. Aquest cop ens va empènyer a parlar amb terminologia aliena. Llavors vam iniciar aquell moment estrany en el qual beneficis, clients, impactes econòmics, empreses culturals i un munt d’anglicismes en forma de gerundi van envair el nostre vocabulari. L’administració va sucumbir a la lògica mercantilista i utilitarista, va canviar el lèxic i l’intrusisme es va apoderar dels llocs de decisió de manera inexorable. I el sector cultural? Va assumir a desgrat el canvi sense queixar-se de manera prou contundent.
La disminució de les subvencions, la pujada dels preus dels lloguers i l’augment de la burocratització, causada per la nova llei de contractació de l’administració pública, estan provocant un ecosistema perfecte per acabar amb tota l’estructura i els projectes de base.
Calen solucions d’emergència
Ara s’ha de revertir la situació, però com es fa? Doncs amb petites passes però fermes. En primer lloc cal començar per reconèixer el pes que suposa la cultura de base en l’educació continua, en la cohesió social i en la creació d’esperit crític i a partir d’aquí engegar mesures per ajudar a la seva subsistència i al seu foment. Es podria començar per crear finestretes de subvencions exclusives per aquests tipus de projectes, subvencions que tindrien una burocràcia abreujada; també es podria augmentar el pes del finançament dels projectes de base; es podrien buscar alternatives jurídiques per defensar de la pressió immobiliària a edificis i locals que tenen usos culturals; es podrien reclamar canvis jurídics al parlament espanyol per tal de crear una excepció cultural amb tots aquells temes que ens afecten de la llei de contractació per no agreujar encara més la dificultat de contractació de petites empreses, grups i companyies per part de l’administració i sobretot es podria escoltar al sector que és qui pateix i qui està clamant per ser escoltat.
Saben què quedarà del país si no atenem a aquestes demandes i deixem morir la cultura de soca-rel? Doncs un solar, i ja sabem que els solars estan envoltats de gent atenta, d’individus que malden per apropiar-se’ls i no precisament per fer-los servir per a projectes artístics.
Jordi Dorca
Programador y responsable de comunicación del Museo del Cine de Girona.
Miembro del consejo de redacción de Revista de Girona.
@jdorcacosta