Els gestors culturals van ser durant molts anys refractaris a conceptes vinculats al màrqueting, els semblava que eren termes molt allunyats i incompatibles amb els valors de la cultura.
Allison Raber on Unsplash
Avui aquests termes formen part de manera natural del dia a dia de la gestió d’empreses, institucions i plataformes culturals, ho són en tant que en el món d’avui aquestes tècniques són les úniques que poden garantir que les propostes culturals tornin a ser importants en les prioritats d’oci de la ciutadania. Però alerta, que aquestes eines no ens facin perdre les essències dels projectes culturals, els públics han de ser sempre al centre però per captar-los no val tot.
El màrqueting un tabú que deixem enrere
La idea que les tècniques de màrqueting són incompatibles amb el sector de la cultura és minoritària entre el sector, quan es planifiquen projectes i estratègies es parla amb molta naturalitat de compromís (engagement), d’apoderament (empowerment) o de comunicació estratègica. Avui és impensable que en les organitzacions culturals s’obviïn accions com la de crear marca, perquè hem entès que una marca és allò que conté els valors de la institució, que ens identifica, que genera una fidelització i que ens diferencia de la resta, tampoc se’ns fa estrany parlar de captació de públics, de creació d’expectatives, d’accessibilitat i de satisfacció. Hem assumit també que hem de deixar de parlar de públic en singular per passar a parlar de públics en plural, públics que hem d’identificar, conèixer i segmentar per després crear experiències que estiguin d’acord amb les seves idees de satisfacció.
En definitiva, parlar d’aquests termes vol dir parlar d’emocions, de passions, de seducció i al mateix temps significa posar els públics, la seva captació i la seva satisfacció al centre de l’estratègia organitzativa, artística i comunicativa del projecte, per tant és evident que el màrqueting i les estratègies que se’n deriven són avui indispensables en la gestió cultural.
Els públics i la missió
El públic ha canviat en els darrers anys els seus hàbits de consum cultural. La cultura ja no forma part de la dieta habitual de la gent. És un públic més selectiu, més hiperactiu, més connectat i sobretot més proactiu. El repte és intentar atreure aquest públic que ja no ens veu com a plat del menú; hem d’atraure l’estrany, convertir-lo en usuari, perquè després sigui un promotor actiu, tot això ho hem de fer mitjançant una estratègia que el sedueixi i li faci establir un compromís amb nosaltres.
Dit això, un projecte cultural va molt més enllà del simple consum, un projecte cultural aporta coneixements, genera valors, estimula emocions i sobretot desenvolupa el nostre esperit crític, la nostra capacitat de raonament i la nostra creativitat, per tant hem de ser prou hàbils per adaptar-nos a les tècniques comunicatives i de màrqueting sense perdre de vista quina és la missió bàsica de tot projecte cultural. El públic al centre just al costat de la nostra missió.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
VOLS RENOVAR EL TEU WEB?
